Els Determinants

Els determinants possessius, demostratius, indefinits, numerals i quantitatius es poden utilitzar com a pronoms en cas que s'elideixi el nom al qual especifiquen.
Observa-ho en els exemples següents. Els mots en vermell fan la funció de pronom.

M'agrada aquest rellotge, però em compraré aquell.

El vostre projecte està subvencionat; el nostre, en canvi, no rep cap ajut.

Quantes cartes heu redactat avui? Moltes.

Abreviatures, sigles, símbols

Abreviatura, Símbols, Sigles, Xifres i Noms Comercials

L'abreviatura

L'abreviatura és la representació d'una paraula per una o algunes de les seues lletres.

Una forma senzilla d'escriure les abreviatures dels ordinals és acompanyar la xifra de l'última lletra de la paraula, sense punt:

1a ( primera )	3r ( tercer )
4t ( quart )	7a ( setena )
6è ( sisè )	2n ( segon )

DIETARI de LECTURA del llibre de la 3a AVALUACIÓ

1a PART del treball

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Autor Títol ________________________________

Editorial Col·lecció Número

Lloc d'edició Any Nombre de pàg.

Traductor (si n'hi ha)

2a PART del treball

LECTURES RECOMANADES

1r de BATXILLERAT. 

INS Montgrí

LLISTA DE LECTURES RECOMANADES

MEDIEVAL

Boccaccio, Giovanni (2002): Deu del Decameró, Barcelona, Ed de La Magrana

Bédier, Joseph (2004): El romanç de Tristany i Isolda, Barcelona, Quaderns Crema

Blandín de Cornualla, Alzira, Bromera

Història de Jacob Xalabín, Alzira, Bromera

Sobre LIT. MEDIEVAL

PUIGPELAT, Francesc Roger de Flor, el lleó de Constantinoble Ed Proa

COSTA GOMES, Luisa Vida de Ramon Ed. 62

PIERA, Josep Jo sóc aquest que em dic Àusias March , Ed. 62

ACTIVITATS de BARCANOVA (3a AVALUACIÓ)

3a AVALUACIÓ: 1r de BATX.

BARCANOVA: Teoria i exercicis

NOMS

Pàgina 344 Teoria: 2a columna    /    Exercicis 5, 6

       “    345       “     "     "                    “         7, 8, 9

“ 346 “ “ 12

ADJECTIUS

Pàgina  349       Teoria

      “     350                            /      “         9, 10, 11

ARTICLE

Pàgina 351 Teoria: Observacions sobre l'ús de l'article

      “    352                                           /  Exercicis 3, 4, 5, 6

      “    353      “    : L'article neutre

      “    354                                            /  Exercicis 11, 12

DEMOSTRATIUS

Pàgina 357     Teoria: la forma llur /        Exercicis 6, 7

Pàgina 360           “     :  l'ús del guionet / Exercicis 3, 4

     “     361          “      :  Observacions dels ordinals

      “   363           “      : Flexió dels Quantitatius Variables / Invariables /  Observacions a) b) e)
                                                 Exerc. 17, 18
     "    364                           Exercicis: 20, 22, 23

Resolució de dubtes mitjançant el mètode de la commutació / intercanvi

 Dos mots es poden intercanviar en una frase si són equivalents sintàcticament

 Sabent que puc intercanviar qualsevol forma del verb haver per una altra del mateix verb
(per exemple: hi ha / hi havia, hi hauria, hi hagi, hi hagué ...)

Completa les frases amb: a / ha
El lampista ........ vingut  ........... casa ..... portar la factura.

Amb : sabia / s’havia
El noi no ..... fer els exercicis i, per això, ..... de quedar a l’aula.

Amb: és / es
............ veu que ...... Nadal per la música

Amb: té / t’he
-Joan, .......... de donar el llibre
-........ i gràcies

La puntuació és important

Els signes de puntuació donen sentit a un text, poden canviar el sentit d’una frase o d’un text, desfer ambigüitats i emfasitzar uns elements de la frase, principalment.

No és el mateix:

A)        

Jo dormo

sota el llit

 i damunt la teulada

B)

                                                 Jo dormo.

             Sota, el llit

             i damunt, la teulada

L'art de la puntuació

La llarga marxa de l’Homo puntuatus

Benaurat el lector de la nostra època: tot està fet per facilitar-li la tasca i desconeix la seva felicitat! Signes de puntuació, accents, blancs entre mots, majúscules, caràcters en cursiva i en negreta, sagnats, paràgrafs i capítols: hi ha tants suports a la llegibilitat de l’escrit!

En els temps heroics, res de tot això: el text es presentava en bloc, d’una sola peça, sense cap preparació, sense espai entre els mots. Calia enfrontar-se a la matèria textual en brut. Tots els ajuts a la lectura que ens semblaven naturals són el resultat d’una lenta elaboració tentinejant, i no es van imposar fins al final d’un llarg procés que només es va estabilitzar  el segle XVIII.