Antologia de la poesia catalana: alguns comentaris

Edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/poesia/index.htm: Vora la mar, El pi de Formentor, La vaca cega, La balenguera, Cançoneta incerta, Vinyes verdes,Assaig de càntic, La ciutat llunyana, Corrandes de l'exili, Elionor


Textos de l'Antologia de la poesia catalana: comentaris

A la vora de la mar “

Teodor Llorente: Vora el barranc ...

Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).

Text:

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemes-solts/verdaguer.html#POEMES

http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/verdaguer.htm#Vora%20la%20mar

Text i activitats:

http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/poesia/flashpaper_poesia.swf

Text i comentari:

http://blocs.xtec.cat/catpoesia/la-renaixenca/jacint-verdaguer-la-veu-dun-poble/vora-la-mar/

http://bojosperlalite.blogspot.com/2011/05/poema-xiv-vora-la-mar.html

Miquel-costa-i-llobera: El pi de Formentor

Joan Maragall: La vaca cega

La Balanguera-Joan Alcover

• Joan Alcover
• Josep Carner
• Maria Antònia Salvà
• Josep Maria Junoy
• Joan Salvat-Papasseit
• Josep Maria de Sagarra
• Carles Riba
• Clementina Arderiu
• Rosa Leveroni
• Bartomeu Rosselló-Pòrcel
• Màrius Torres
• Agustí Bartra
• J. V. Foix
• Salvador Espriu
• Pere Quart
• Joan Vinyoli
• Gabriel Ferrater
• Joan Brossa
• Vicent Andrés Estellés
• Estellés: no-hi-havia-valencia-dos-amants-com nosaltres
• Miquel Martí i Pol
• Maria Mercè Marçal

Joan Maragall: Guia de lectura de Visions i cants

Vora la mar de Verdaguer

Àudios: Desolació, La Balanguera, Lo pi de Formentor, La dama d'Aragó

videocreacions-literaries-desolacio
musicaDePoetes

edu365.cat-El pi de Formentor

La_Balanguera_i_Lo_pi-de_Formentor_comentats_per_alumnes

La Balanguera

Els grecs foren plenament conscients que la vida penja d’un fil. Així ho exemplificaren amb la figura mitològica de les Moires. Es tractava de tres germanes filadores, sovint d’aspecte tenebrós, que teixien el destí dels humans. Cloto desfeia el fil de la vida; Làquesi el recollia en un rodet; i Àtropos (“la inevitable”) el tallava amb unes tisores. L’ordre era executat per un geni alat anomenat Tànatos (“mort”, d’on tenim tanatori), que posteriorment seria identificat amb el sinistre personatge de la dalla.

A Roma, les Moires foren rebatejades com a Parques amb una sèrie de variacions respecte a les gregues. El seus noms eren Nona, Decima i Morta, i cadascuna presidia, respectivament, el naixement, el matrimoni i la mort.

Aquesta última es convertiria en la Parca per antonomàsia que ja trobam en l’himne oficial de Mallorca, La Balanguera. El 1909, el seu autor, Joan Alcover, es va inspirar en una coneguda cançó popular illenca on apareix un personatge femení, el nom del qual podria venir del francès Boulangère (“fornera”). En la nova versió, la Balanguera es convertiria en una vella filadora revestida del caràcter mític de la seva homòloga clàssica. Alcover, però, que patí de prop moltes pèrdues familiars, s’allunyà de la idea de la mort de la Parca llatina. Optà per una d’optimista que teixeix el futur esperançador d’una pàtria.

Àudios: Josep M, de Sagarra

Àudios: poetes del s.XIX

Àudios: Màrius Torres, J.V. Foix

Àudios: Joan Vinyoli

Josep Carner, el príncep dels poetes, recita les seves poesies

corrandes-dexili-de-pere-quart

"Súnion" de Carles Riba

Ja és primavera (i no pas al Corte Inglés)

"L'ametller florit" de Joan Maragall

Enric Casasses en fa una glossa: homenatge al poema d'anunci de la primavera de Maragall

Sintaxi. L'oració simple

Sintaxi: oració simple