EL SIGNE D’ADMIRACIÓ d’Anton TXÉKHOV
Era la nit de Nadal i Iefim Fómitx Perekladin, secretari col·legiat, es va allitar tot amoïnat, fins i tot ofès.
-Deixa’m tranquil, no em molestis!-va remugar, irat contra la seva muller, que li havia preguntat per què feia aquella cara tan sorruda.
El cas és que venia de fer una visita on havien dit moltes coses desagradables i ofensives, segons ell. Al començament, hom hi havia parlat dels beneficis de l’ensenyament en general, però llavors, insensiblement, s’havia entrat en el tema del nivell d’instrucció de la confraria dels funcionaris, i en aquest sentit hi havia hagut moltes lamentacions, molts retrets, i àdhuc burles, a causa del seu baix nivell d’educació. Aleshores, com sol passar quan s’apleguen una colla de russos, de les generalitats hom va passar a les persones en particular.
-Per exemple, vós mateix, Iefim Fómitx- va dir un jove a Perekladin-. Vós ocupeu un càrrec prou important …, i quina educació heu tingut?
Ulisses de James Joyce: els genis poden prescindir de la puntuació
Ulisses
Traducció de Joaquím Mallafré
Déu del cel no hi ha res com la naturalesa les muntanyes feréstegues després el mar i les ones precipitant-se i desprès el camp preciós amb els conreus de civada i de blat i de tota mena de coses i aquell bestiar ferm que shi passeja teixampla el cor de veure rius i llacs i flors de tota mena i forma i olors i colors naixent per les cunetes i totes les prímules i violetes i la naturalesa i aquests que diuen que no hi ha Déu no en donaria ni així de tot el seu saber per què no van i creen alguna cosa moltes vegades li ho he preguntat els ateus o com es diguin que es facin treure el pa de lull primer després bramen demanant un capellà quan es moren i per què per què perquè tenen por de linfern per la seva consciència bruta ah si ja els conec bé qui va ser la primera persona de lunivers abans que hi hagués ningú que ho va fer tot qui ah ells això no ho saben jo tampoc o sigui que ja estem aclarits
A Anglaterra també creuen que l'apòstrof (l'ortografia) és important
Waterstone(’)s - Quim Monzó (La Vanguardia, 17
de gener del 2012)
Aquests dies, a Gran Bretanya hi ha debat per la supressió d’un apòstrof
Aclaparats per les nostres misèries lingüístiques, de vegades ens pensem que les llengües més potents viuen sense amargors, i no és ben bé així. A tot arreu hi ha degradació, i un exemple clar el dóna aquests dies el cas de Waterstone’s, la més important cadena de llibreries britànica. Va ser fundada per Tim Waterstone el 1982 i, ara, aquest 2012 en què fa trenta anys de vida, esborra l’apòstrof del nom. Junt amb l’essa final, l’apòstrof forma el genitiu saxó, equivalent a la nostra preposició de. “Waterstone’s” indicava, doncs, la propietat, l’origen: “de Waterstone”, el cognom del fundador. Sense l’apòstrof, Waterstones s’acosta bastant a water stones. Si al logotip hi hagués espai entre totes dues paraules significaria “pedres d’esmolar”. El motiu de la modificació del nom de les llibreries és que els actuals propietaris de la cadena diuen que, “en aquest món D’URL i adreces d’email”, l’apòstrof complica les cerques per internet.
Aquests dies, a Gran Bretanya hi ha debat per la supressió d’un apòstrof
Aclaparats per les nostres misèries lingüístiques, de vegades ens pensem que les llengües més potents viuen sense amargors, i no és ben bé així. A tot arreu hi ha degradació, i un exemple clar el dóna aquests dies el cas de Waterstone’s, la més important cadena de llibreries britànica. Va ser fundada per Tim Waterstone el 1982 i, ara, aquest 2012 en què fa trenta anys de vida, esborra l’apòstrof del nom. Junt amb l’essa final, l’apòstrof forma el genitiu saxó, equivalent a la nostra preposició de. “Waterstone’s” indicava, doncs, la propietat, l’origen: “de Waterstone”, el cognom del fundador. Sense l’apòstrof, Waterstones s’acosta bastant a water stones. Si al logotip hi hagués espai entre totes dues paraules significaria “pedres d’esmolar”. El motiu de la modificació del nom de les llibreries és que els actuals propietaris de la cadena diuen que, “en aquest món D’URL i adreces d’email”, l’apòstrof complica les cerques per internet.
Dubtes en el règim d'alguns verbs
“A Montoro la desigualtat no li preocupa”
ALBERT PLA NUALART | 05/04/2014 - DIARI ARA
NO, NO SEMBLA que li preocupi gaire. Ni a Montoro ni al PP. Però el que ens preocupa als lingüistes d’una frase com aquesta és si Montoro (o qui sigui) hi fa d’objecte directe (OD) o d’objecte indirecte (OI): si hem de dir el preocupa o bé li preocupa.
És un d’aquells casos en els quals la intuïció de molts parlants contradiu la normativa. Som molts els que diríem li preocupa, però els diccionaris només admeten un preocupar transitiu i ens obliguen a dir i escriure el preocupa.
És un d’aquells casos en els quals la intuïció de molts parlants contradiu la normativa. Som molts els que diríem li preocupa, però els diccionaris només admeten un preocupar transitiu i ens obliguen a dir i escriure el preocupa.
SINTAXI: identifica el verb i el subjecte
Per ANALITZAR SINTÀCTICAMENT cal seguir els següents passos:
- Trobar el verb.
- Mirar si és singular o plural/ i en quina persona (1a, 2a, 3a)
- Si és en 1a o 2a, el subjecte és JO/NOSALTRES o TU/VOSALTRES
- Si és en tercera persona, buscar alguna/es paraula/es que hi concordin en nombre.
Sintaxi i poesia
Serenada
d'hivern, de Josep Carner de La paraula en el vent, 1914
Clou
les parpelles en ton llit
i que la son hi sia;
mentre en l'angoixa de l'oblit
canto per tu, l'aimia;
que fins la mort de mon delit
acabi en melodia.
i que la son hi sia;
mentre en l'angoixa de l'oblit
canto per tu, l'aimia;
que fins la mort de mon delit
acabi en melodia.
Oh
si ton llit meravellat
que ton bell cos havia
fos, a punt d'alba, turmentat
com jo, de gelosia,
i, com un núvol encantat,
no et deixés veure el dia!
que ton bell cos havia
fos, a punt d'alba, turmentat
com jo, de gelosia,
i, com un núvol encantat,
no et deixés veure el dia!
Car,
filla fosca del matí,
arreu on facis via,
veuràs penar, veuràs llanguir
i no hi daràs metgia;
ets feta a plaure i a fugir,
que ésser fidel mustia.
arreu on facis via,
veuràs penar, veuràs llanguir
i no hi daràs metgia;
ets feta a plaure i a fugir,
que ésser fidel mustia.
Si
el pobre cor sense recers
que ta finestra espia,
si el pobre cor occir pogués
amb una melodia!
Si l'amor meva emmetzinés,
encara t'amaria.
que ta finestra espia,
si el pobre cor occir pogués
amb una melodia!
Si l'amor meva emmetzinés,
encara t'amaria.
Qui
t'ha cantat el villancet,
no és un llaüt, aimia;
no és el poruc violinet
ni la viola pia;
és una mica de vent fred
i de malenconia.
no és un llaüt, aimia;
no és el poruc violinet
ni la viola pia;
és una mica de vent fred
i de malenconia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)