Waterstone(’)s - Quim Monzó (La Vanguardia, 17
de gener del 2012)
Aquests dies, a Gran Bretanya hi ha debat per la
supressió d’un apòstrof
Aclaparats per les nostres misèries lingüístiques,
de vegades ens pensem que les llengües més potents viuen sense
amargors, i no és ben bé així. A tot arreu hi ha degradació, i un
exemple clar el dóna aquests dies el cas de Waterstone’s, la més
important cadena de llibreries britànica. Va ser fundada per Tim
Waterstone el 1982 i, ara, aquest 2012 en què fa trenta anys de
vida, esborra l’apòstrof del nom. Junt amb l’essa final,
l’apòstrof forma el genitiu saxó, equivalent a la nostra
preposició de. “Waterstone’s” indicava, doncs, la propietat,
l’origen: “de Waterstone”, el cognom del fundador. Sense
l’apòstrof, Waterstones s’acosta bastant a water stones. Si al
logotip hi hagués espai entre totes dues paraules significaria
“pedres d’esmolar”. El motiu de la modificació del nom de les
llibreries és que els actuals propietaris de la cadena diuen que,
“en aquest món D’URL i adreces d’email”, l’apòstrof
complica les cerques per internet.
I tenen raó, tot i que n’hi ha
que opinen que en el fons es tracta d’un menyspreu cap al fundador
de la cadena, una manera de dir-li: tu ja no hi pintes res.
Aquests dies, a Gran Bretanya, el debat és sucós. A
The Daily Telegraph, John Richards, president de la Societat
Protectora de l’apòstrof –sí senyors: n’hi ha una!–, diu
que és un error greu, una incorrecció gramatical inexcusable, i que
si empreses com Sainsbury’s i Mcdonald’s mantenen l’apòstrof
no s’entén que Waterstone’s decideixi prescindir-ne, sent, a
més, una llibreria. A The Guardian, un columnista proposa dur sempre
al damunt un retolador i un potet de TippEx per afegir l’apòstrof
allà on, havent-hi de ser, no hi sigui. A The Daily Mail, Lindsay
Johns (columnista, blogaire i “intel·lectual hip-hop”) arremet
contra la gent que diu “però si no és més que un apòstrof...”
i els diu: “És veritat, però precisament per això ens n’hem de
preocupar. Es comença per l’apòstrof. El pas següent és que la
gent es pensi que és del tot acceptable ometre el punt al final
d’una frase. Tot seguit, a la coma i al punt i coma se’ls envia a
la paperera gramatical sense cap mena de cerimònia. I amb tots ells
va desapareixent el significat i també la nostra habilitat per
articular els punts de pensament més brillants. Per comptes
d’augmentar, la nostra llengua minvarà. Ras i curt: avui perdem
l’apòstrof, demà la llengua anglesa tal com la coneixem. Els
bàrbars són a les portes”.
