Serenada
d'hivern, de Josep Carner de La paraula en el vent, 1914
Clou
les parpelles en ton llit
i que la son hi sia;
mentre en l'angoixa de l'oblit
canto per tu, l'aimia;
que fins la mort de mon delit
acabi en melodia.
i que la son hi sia;
mentre en l'angoixa de l'oblit
canto per tu, l'aimia;
que fins la mort de mon delit
acabi en melodia.
Oh
si ton llit meravellat
que ton bell cos havia
fos, a punt d'alba, turmentat
com jo, de gelosia,
i, com un núvol encantat,
no et deixés veure el dia!
que ton bell cos havia
fos, a punt d'alba, turmentat
com jo, de gelosia,
i, com un núvol encantat,
no et deixés veure el dia!
Car,
filla fosca del matí,
arreu on facis via,
veuràs penar, veuràs llanguir
i no hi daràs metgia;
ets feta a plaure i a fugir,
que ésser fidel mustia.
arreu on facis via,
veuràs penar, veuràs llanguir
i no hi daràs metgia;
ets feta a plaure i a fugir,
que ésser fidel mustia.
Si
el pobre cor sense recers
que ta finestra espia,
si el pobre cor occir pogués
amb una melodia!
Si l'amor meva emmetzinés,
encara t'amaria.
que ta finestra espia,
si el pobre cor occir pogués
amb una melodia!
Si l'amor meva emmetzinés,
encara t'amaria.
Qui
t'ha cantat el villancet,
no és un llaüt, aimia;
no és el poruc violinet
ni la viola pia;
és una mica de vent fred
i de malenconia.
no és un llaüt, aimia;
no és el poruc violinet
ni la viola pia;
és una mica de vent fred
i de malenconia.
VOCABULARI:
llanguir: patir de decaïment, físic o moral, prolongat
metgia: remei
mustia: panseix, perd la frescor, la jovenesa...
recers: a cobert
occir: matar
emmetzinés: enverinés
villancet: nadala/ cançó breu
pia: piadosa
La serenata és una forma per a orquestra de corda, de vent, mixta o conjunt de cambra. Fou un divertimento que tingué molta popularitat al segle XVIII, es tocava al vespre, moltes voltes a l'aire lliure i era la preferida de les vetlades dels jardins dels aristòcrates. Etimològicament prové de la paraula seré, calmat, reposat. El seu origen està en les balades que es cantaven per a festejar a les xiques al vespre, baix la seua finestra. En el segle XVIII podia tenir fins a deu moviments o parts.
Serenada de J. Carner
EXERCICIS DE SINTAXI:
- Verbs i subjectes de les dues primeres estrofes.
- Vers 12: quin és el CD de la perífrasi "deixés veure"?
- Vers 16: no hi daràs metgia. Què deu substituir el pronom hi?
- Versos 19-20: qui és el subjecte i el CD del verb "espia"?
- Vers 25: qui és el subjecte de "t'ha cantat"?
COMPRENSIÓ:
El poema és una cançó on el poeta canta una cançó a la seva aimia:
- On comença aquesta segona cançó? I on acaba?
- Vers 9: "turmentat": qui són els turmentats? De què estan turmentats?
- Quina visió ens dóna de la seva "aimia", el poeta?
