Per pensar-hi: canvis que s'haurien de fer a la normativa?

Per pensar-hi: canvis que s'haurien de fer a la normativa?

El decàleg de Ruaix

 
/ 22.06.2014
Josep Ruaix, eclesiàstic i lingüista, ha escrit diversos estudis sobre llengua catalana. Aproximadament, una seixantena. I fa uns dies va presidir l’acte de cloenda del Postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística (PCQL), el Postgrau d’Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals (PALMA) de la UAB. Els organitzadors dels postgraus, Mònica Montserrat, Albert Branchadell i David Paloma, van proposar-li fer una conferència sobre deu punts conflictius del català normatiu i que la nova gramàtica hauria de resoldre. A Ruaix li va semblar la mar de bé.

Els Pronoms Febles (teoria)


PRONOMS PERSONALS

Tònics o ……………

Designen les persones gramaticals (1a, 2a , 3a) i es caracteritzen perquè podem pronunciar-se sense dur el verb al costat

                                           Singular                                                     Plural
1ª persona                           jo, mi                                                  nosaltres, nós
2ª persona                           tu                                                        vosaltres, vós
3ª persona                          ell, ella, vostè                                     ells, elles, vostès

reflexiu si si

Àtons o ………………

Aquests pronoms són monosí·labs àtons que van sempre davant o darrere del verb que porta l’accent. Quan adjuntem un pronom feble a un verb, cal que tinguem en compte aquestes regles de col.locació:
  1. Amb verbs en infinitiu, gerundi o imperatiu, col·loquem el pronom darrere del verb:
El que has de fer és menjar-ho; va acabar la festa ballant-los tots; estudia-la , va ordenar.

  1. Amb perífrasis verbals (haver de ……, deure........, començar a ....., etc.) i el Passat (vaig estudiar, vas estudiar ……), posem el pronom feble a ………....…... o a ….....…………….
Exemples:
  1. Amb la resta de formes verbals hem de posar els pronoms febles a …………………..
DAVANT EL VERB
Formes reforçades: quan el verb comença en consonant
Em       et        es       el           la           en       hi          ho                          Et pentines molt sovint
Ens      us                  els         les

Formes elidides: quan el verb comença en vocal
M’            t’        s’        l’         l’         n’                                M’agrada pentinar la nina

DARRERE EL VERB

Formes plenes: quan el verb acaba en consonant o u
-Me         -te       -se      -lo        -la       -ne     -hi       -ho              Emporteu-vos la roba
-nos -vos -los -les

Formes reduïdes: quan el verb acaba en vocal (menys en u)
M           ‘t          ‘s         ‘l       ‘n                                        No vol veure’t fins a l’estiu
ns          us                   ‘ls 


EL DECÀLEG DEL BON ÚS DELS PRONOMS FEBLES: ELEMENTAL!!!


  1. Si escrivim/diem un PRONOM FEBLE, significa que aquest ha substituït quelcom i que, per tant, té una funció sintàctica a l'oració. (ALERTA: ELS VERBS PRONOMINALS on el Pronom no té funció sintàctica, els verbs de percepció -sentir-hi, veure-hi..., i els de passiva reflexa, i el verb Haver-hi, juguen en una lliga diferent).
  2. Els PRONOMS FEBLES van tots a davant del verb o tots a darrere (no és possible que uns vagin a davant i altres al darrere)
  3. Quan hi ha un grup de PRONOMS FEBLES:
  • No pot haver-hi més d'UN apòstrof
  • L'apòstrof s'escriu sempre el més a la dreta possible (hi ha una excepció: l'en: l'en treuen (treuen el llibre del calaix).
  • A davant del verb NO hi ha guionets: els pronoms van separats o amb UN apòstrof.
  • A darrere del verb, se separen d'aquest i entre ells amb guionets i/o amb UN apòstrof. AIXÍ SABEM QUE EL VERB S'HA ACABAT I COMENCEN ELS PRONOMS.
4. Sempre que hi ha un APÒSTROF significa que hem elidit (eliminat) una vocal.

5. Sempre ens mengem una vocal del PRONOM, no pas del verb; el verb és intocable (EXCEPCIÓ: formes d'Imperatiu: digue'm la veritat / hauria de ser digues-me la veritat)

6. No podem apostrofar les formes HI, HO, LI, US: ens quedaríem sense pronom!!

7. A l'hora de fer la substitució pronominal, fes-ho amb lògica:
  • una cosa / un pronom
  • un pronom / una cosa ... No pot ser que substitueixis 3 eleemnts per dos pronoms o viceversa...!
  • la lògica significa que la sintaxi t'ha d'ajudar

8. La pronominalització en català no és RARA:
  • Si no entens el funcionament dels pronoms EN I HI, en francès també els usen (en, y)
  • Si et sembla que els pronoms de 3a pers. de CI són ESTRANYS (els. 'ls, -los: valen per al masculí i femení..., en castellà funcionen igual (le, los).

9. Els pronoms hi són per fer-nos més fàcil la llengua: eviten repeticions, retrobem paraules de frases anteriors o ens n'avancen futures (sí, a vegades substitueixen mots que encara no s'han dit!).



10. Si la frase té molts pronoms, massa, i no entens què estàs llegint, és que estàs fent un examen de català!!! XD, XD, XD.