Antologia de poesia catalana: per comentar en l'exposició
Antologia de poesia
catalana POEMES
EN VERMELL per comentar
1. Guillem de Berguedà:
“Cançoneta leu e plana”.
2. Cerverí de Girona: “No
el prenatz lo fals marit...”.
3. Ramon Llull: “A vós,
dona Verge Santa Maria...”.
4. Ausiàs March: Poema LXXXI
(“Així com cell qui es veu prop de la mort...”).
5. Ausiàs March: Poema XIII
(“Colguen les gents amb alegria festes...”).
6.
Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”.
7. Jordi
de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”.
8. Joan
Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
9. Francesc Vicent Garcia: “A
una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb
una pinta de marfil”.
10. “A
la vora de la mar” (cançó popular).
11. Bonaventura Carles Aribau:
“La pàtria”.
12.
Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret
de versos (1909).
13. Jacint Verdaguer: “Els
dos campanars”, de Canigó (1885).
14. Jacint Verdaguer: “Vora
la mar”, de Flors del calvari (1895).
15.
Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885),
edició de 1907.
16. Joan
Maragall: “La vaca cega”, de Poesies (1895).
17. Joan
Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
18. Joan Alcover: “La
Balanguera”, de Cap al tard (1909).
19. Josep Carner: “Cançoneta
incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957).
20.
Josep Carner: “Bèlgica”, de Llunyania (1952), edició de Poesia
(1957).
21. Maria Antònia Salvà:
“L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926).
22. Josep Maria Junoy: “Oda
a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920).
23. Joan
Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del
port i les gavines (1921).
24. Joan Salvat-Papasseit:
“Com sé que es besa”, d’El poema de la rosa als llavis (1923).
25.
Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons
de rem i de vela (1923).
26.
Josep Maria de Sagarra: “Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles
(1936).
27. Carles Riba: “Que jo no
sigui més com un ocell tot sol...”, d’Estances (llibre segon)
(1930).
28.
Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, ’Elegies de
Bierville (1943).
29.
Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920).
30. Rosa Leveroni: “Elegies
de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
31.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”,
d’Imitació del foc (1938).
32.
Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947).
33. Agustí Bartra: “Oda a
Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició
d’Obra poètica completa (1971).
34. J.V. Foix: “Sol, i de
dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947).
35. J.V.
Foix: “És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les
claus... (1953).
36. Salvador Espriu: “Cançó
del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (1954).
37.
Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El
caminant i el mur (1954).
38. Pere
Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
39. Pere
Quart: “Vacances pagades”, de Vacances pagades (1961).
40. Joan
Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979).
41.
Gabriel Ferrater: “Floral”, de Da nuces pueris (1960).
42.
Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris
(1960).
43. Joan Brossa: “Poema”,
de Poemes visuals (1975).
44. Joan Brossa: “Eco”, de
Rua de llibres (1980).
45.
Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles
(1971).
46.
Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
47. Maria Mercè Marçal:
“Brida”, de Bruixa de dol (1979).
Exercicis (vocals, consonants, fonètica) (DOC)
Exercicis (vocals, consonants, fonètica)
exercicis de fonètica sintàctica (vocals i consonants)
Exercici de fonètica sintàctica de consonants
EXERCICIC DE FONÈTICA
- Escriu a
sota els sons vocàlics de les paraules de les següents frases segons el
dialecte central:
a) No sap què vol ni què fer
ni on anar. b) Hi ha gent que va pel món
com si fossin els amos.
e) Qui dia passa, any empeny. d) No pots dir blat, que no sigui al sac, i
ben lligat.
- Classifica
aquestes paraules segons que continguin el so [s] [z] a la lletra o grup
de lletres:
llaç nosa disfressa, nansa,
tros, atzavara, glaçar, espessa, gosa, vernís, cervesa, suar, dansa, dolç.
[s]
[z]
- Com a
l’exercici anterior, classifica les paraules següents segons que
continguin
els sons [3]
[d3]:
[3]
[d3]
Joan metge platges, monja,
gira-sol, sutge, platja, jirafa, enginy, fetge, viatjar, ángel,
angina.
- Transcriu
entre claudàtors el so que, per fonètica sintàctica, adquireixen aquestes
terminacions
maig fred, maig
molt fred;
desig intens, desig molt
intens;
coix d’una cama; escabetx picant;
safareig del poble; despatx obert.
5. Transcriu
entre claudàtors el so que, per fonètica sintàctica, adquireixen les
consonants s/ç, tx/ig, ix, f seguides de vocal a fi de mot.
a) Té dos amics.
Tu compres anís. Un fals amic.
La pots arreglar. Secs i sans.
b) El despatx obert. Un cartutx enorme. L'escabetx
exquisit. Un desig increïble.
Assaig absurd. Fa rebuig a tot. És un boig amable. M'agrada el roig ataronjat.
Faig una queixa.Veig un
xiquet.
c) Volia peix i
carn. El peix estava amarg. Fa un dibuix alegre.
Té el calaix obert.
L'home coix i manc. Està fluix i disgustat.
El mateix home. Creix alegrement. Pareix un àngel.
d) El golf està contaminat.El baf amaga
la imatge.
(vocal tònica + (vocal àtona
a/e) + vocal tònica)
Mitja hora. La mateixa hora.
Ací el tens. Catorze anys.
Quinze anys. Setze anys.
És bona hora.
Tinc cinquanta olles.
Així es diu.
exercicis de fonètica sintàctica (vocals i consonants)
Exercici de fonètica sintàctica de consonants
Comentaris de poesies a Internet (Estellés, Abelló, Alcover)
https://paulopezjove12.wordpress.com/2008/10/26/comentarijoanalcover/
Jordi Serra i Garrido. Escot
Jordi Serra i Garrido. vals
Jordi Serra i Garrido-Verdaguer
jordi Serra i Garrido/tremolor/Matí d'hivern
Vicent Andrés Estellés: poesies treballades per alumnes
No hi havia a València dos amants-Estellés
Més Estellés (per Josep Bargalló, crític, professor...)
L'esport en poesia (per Bargalló)
Tankes i Haikús de Montserrat Abelló (per entendre millor el ritme_ Bargalló)
Poesies d'Estellés cantades
Lou-Reed-i-Estellés
Jordi Serra i Garrido. Escot
Jordi Serra i Garrido. vals
Jordi Serra i Garrido-Verdaguer
jordi Serra i Garrido/tremolor/Matí d'hivern
Vicent Andrés Estellés: poesies treballades per alumnes
No hi havia a València dos amants-Estellés
Més Estellés (per Josep Bargalló, crític, professor...)
L'esport en poesia (per Bargalló)
Tankes i Haikús de Montserrat Abelló (per entendre millor el ritme_ Bargalló)
Poesies d'Estellés cantades
Lou-Reed-i-Estellés
TEORIA i Exercicis de FONÈTICA (Documents)
Correspondència fonema-so-grafia (DOC) IMPORTANT
http://www.ub.edu/sonscatala/
FENÒMENS de FONÈTICA SINTÀCTICA
Taules de sons - Central
consonants
| Lloc d'articulació | |||||||
| Mode d'articulació |
bilabial
|
labiodental
|
dental
|
alveolar
|
postalveolar
|
palatal
|
velar
|
oclusiu
| |||||||
africat
| |||||||
fricatiu
| |||||||
nasal
| |||||||
vibrant
| |||||||
bategant
| |||||||
lateral
| |||||||
aproximant
| |||||||
http://www.ub.edu/sonscatala/
FENÒMENS de FONÈTICA SINTÀCTICA
Les faltes ortogràfiques més habituals
Les faltes ortogràfiques més habituals
'Eradicar' o 'erradicar'?: les faltes ortogràfiques més
habituals
La conselleria d'Ensenyament presenta avui un document per combatre els errors dels alumnes a l'hora d'escriure. En repassem alguns dels més comuns
MARIA RODRÍGUEZ MARINÉ / MARC TORO Barcelona | Actualitzada el 04/11/2014 12:57 Diari ARA
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, presenta aquest dimarts el document 'Orientacions pràctiques per a la millora de l'ortografia', on es proposen diverses estratègies perquè els alumnes millorin l'ortografia, amb diversos exemples i activitats pràctiques, tant en català com en castellà. A l'ARA repassem algunes de les faltes ortogràfiques que, tant joves com grans, podem cometre més sovint en català:
COM MILLORAR L'ESCRIPTURA
FORMA
1) En tot tipus d’escrit lliurat al
professor han de constar-hi, de manera clara i visible, les dades
completes de l’alumne: nom, cognom, curs i grup. Aquestes dades
haurien d’aparèixer a la part superior dreta del primer foli i
separades del començament de l’escrit per un espai en blanc.
Primers textos en llengua catalana. Occitània
Les
Homilies d’Organyà no són el text més antic en català
I es podrien trobar documents més antics que aquest jurament, escrits en català? Rabella no ho descarta. Però, en tot cas, ens contextualitza la història dels orígens de la nostra llengua:
Les Homilies
d’Organyà són
del final del segle XII o principi del XIII.
Però hi ha uns vuit o nou textos coneguts escrits en català que són
més antics. El
més vell que és coneix és un jurament de Radulf Oriol a Ramon
IV del Pallars Jussà,
escrit entre el 1028 i el 1047
en un lloc indeterminat entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de
Noguera (Ribagorça), dos pobles separats per uns dos quilòmetres.
- Per què, si està més que confirmat que aquests són els documents més antics en la nostra llengua, la majoria de la societat segueix creient que ho són les Homilies d’Organyà?
Rabella
assegura que aquests documents “fa molts anys que els coneixem” i
que “el
que passa és que no han tingut la difusió necessària”.
I és més, assegura que n’hi ha força més, de la mateixa època,
“documents del món feudal, similars, breus” i afegeix que “se
n’han conservat molts però també se n’han perdut molts”.
Explica el cas del Liber
judicorum,
conservat dins les tapes d’un llibre: “Feien servir
pergamins per folrar altres documents”.
La
major popularitat de les Homilies
d’Organyà Rabella
l’atribueix a “una qüestió de sort de com s’han difós les
coses”. També explica que és
un text important perquè és una traducció al català d’unes
homilies occitanes i, per tant, “és
una de les primeres traduccions entre llengües romàniques”.
Sigui
com sigui, per més èmfasi del cas, el cap de l’oficina
d’Onomàstica relata que la mateixa persona que va localitzar les
homilies, Joaquim Miret Sans entre el 1904 i el 1908, va trobar
“documents tan importants o més però en canvi, aquells no van
tenir tanta difusió”.
Com
és el document?
Joan
Anton Rabella explica que el document en català més antic que es
coneix “físicament és un pergamí petit”
que és un jurament d’una persona, que parla sobre relacions
feudals i fidelitats sobre castells; “aquella societat estava molt
reglamentada des del punt de vista legal i es basava molt en
documentació”.
I es podrien trobar documents més antics que aquest jurament, escrits en català? Rabella no ho descarta. Però, en tot cas, ens contextualitza la història dels orígens de la nostra llengua:
“El
català, com totes les llengües romàniques, està formada,
segurament, cap al final del segle VII començament del segle VIII.
Però no és fins ben bé el segle IX i el segle XII que, de mica en
mica, va apareixent a la documentació. I llavors segurament, per un
ús menys acurat del llatí i per un coneixement no tan bo als
centres culturals i religiosos, combinat amb la força del
feudalisme, que fa servir un seguit de mots nous, cada vegada es va
filtrant més en la documentació fins que, a
partir del segle XI, ja trobem que la llengua romànica hi comença a
aparèixer d’una forma clara fins als primers documents on el
català ja és majoritari.”
Assegura que, fa uns anys, els científics es disputaven quina era la
llengua romànica més antiga. “Ara, des del punt de vista
científic, és un debat que ja no toca i ningú hi pensa”. I
Rabella conclou que, “segur
que les llengües romàniques es formen, si fa o no fa, al mateix
moment i
després, és la sort de la conservació de la documentació”.
Literatura catalana medieval.
LITERATURA CATALANA MEDIEVAL-UOC
Un recorregut multimèdia pels grans autors i els seus textos. Albert Soler Llopart
Posar JAVA al nivell baix de seguretat perquè funcioni
Un recorregut multimèdia pels grans autors i els seus textos. Albert Soler Llopart
Posar JAVA al nivell baix de seguretat perquè funcioni
La matèria de Bretanya. Del llibre de cavalleries a la novel·la cavalleresca.
Del
llibre de cavalleries a la novel·la cavalleresca
La novel·la és un gènere idealitzat per tal com s’oposa a la realitat, i aquesta és una de les claus que ens permet entendre el seu èxit com a tal. La novel·la es forjà, a l’Edat Mitjana, a partir del roman. El protagonista, a diferència de l’heroi èpic que estava lligat a un destí col·lectiu (Roland, Mio Cid) és molt més independent. El viatge, l’aventura i l’amor seran els seus ingredients principals.
La novel·la és un gènere idealitzat per tal com s’oposa a la realitat, i aquesta és una de les claus que ens permet entendre el seu èxit com a tal. La novel·la es forjà, a l’Edat Mitjana, a partir del roman. El protagonista, a diferència de l’heroi èpic que estava lligat a un destí col·lectiu (Roland, Mio Cid) és molt més independent. El viatge, l’aventura i l’amor seran els seus ingredients principals.
Tirant lo Blanc: novel·la total (Lectures de Batxillerat, Editorial Proa, Les Eines)
Globalitat o totalitat. Moltes
obres reunides en una de sola
El Tirant ens mostra la vida
d’un cavaller en conjunt. Abasta tota la diacronia de la vida de
l’heroi i no s’està de presentar-nos-en la mort. De la mateixa
manera, no ens estalvia cap de les dimensions de la seva condició
humana que l’obliguen a actuar i a viure cada dia. D’alguna
manera, uns fets menen cap a uns altres. Martorell pren una munió
d’aspectes, que incorpora a l’obra i que transforma en matèria
novel·lesca. El Tirant és tot el que ara veurem i molt més, però
cal dir, de bon principi, que de cap manera no es limita a un aspecte
en exclusiva.
Categories lèxiques i sintagmes
Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’una paraula que és el nucli, és a dir, l’element imprescindible. Segons la categoria gramatical que fa de nucli del sintagma, tenim tipus de sintagmes diferents:
SINTAGMA NOMINAL (SN): el seu nucli és un substantiu o un pronom.
La guineu corria molt
SINTAGMA NOMINAL (SN): el seu nucli és un substantiu o un pronom.
La guineu corria molt
Menjaré uns plàtans
Ell és el meu cosí
Ell és el meu cosí
Nosaltres vam córrer una marató
Comentari d'una poesia trobadoresca
Quan veig l'alosa: comentari fet
ACTIVITATS:
- Relació entre la dama i el trobador.
- Parts del poema que ens mostren indicis de l’adulteri.
- Creus que tenen la mateixa edat els dos amants? I la seva classe social, és la mateixa?
- Creus que aquest concepte d’amor és el mateix que el nostre? Quines diferències i semblances hi trobes?
- Estableix el paral·lelisme entre aquests personatges i l’estructura social de l’edat mitjana.
Comentari: Viadeira de Cerverí de Girona.
La viadera és un gènere poètic basat en la cançó paral·lelística. Es forma amb un refrany al principi i dues sèries d'estrofes breus i paral·lelístiques, a cada sèrie enllaçades per la repetició d'algun vers. Al llarg del poema les estrofes de cada sèrie paral·lelística es van alternant d'una en una. Aquest esquema tan rígid i culte, documentat en tres preceptives poètiques catalanes ioccitanes del segle XIV, apareix en els textos conservats (setze catalans fins al segle XVII) molt alterat: o bé manca el refrany, o l'aternança d'estrofes, etc. To això degut, probablement, a la incidència de la poesia popular o a la dels copistes.
Les cançons paral·lelístiques. considerades ara com el gènere que inclou la Viadera han deixat, als Països Catalans, bastants textos conservats fins ara. Són quasi sempre de tipus cortesà, amorós, i algunes vegades de to burlesc i popular. Del segle XIII tenim la famosa Viadeira, en provençal de Cerverí de Girona:
No.l
prenatz lo fals marit
Jana delgada!
No.l prenatz lo fals jurat,
que pec es mal enseynat
Jana delgada.
No.l prenatz lo mal marit
que pec es ez adormit,
Jana delgada.
Que pec es mal enseynat,
no sia per vos amat,
Jana delgada.
Que pec es ez adormit
no jaga ab vos el lit
Jana delgada.
No sia per vos amat,
mes val cel c'avetz privat
Jana delgada
No jaga ab vos el lit
mes vos y valra l'amich
Jana delgada.
No el prengueu el fals marit,
Jana delicada.
No el prengueu el perjur,
que és un neci ignorant,
Jana delicada.
No el prengueu el mal marit,
que és neci i adormit,
Jana delicada.
Que és neci i adormit,
que no jegui amb vós al llit,
Jana delicada.
No sigui per vós amat,
més val aquell que teniu secret,
Jana delicada.
Que no jegui amb vós al llit,
més us hi valdrà l'amic,
Jana delicada.
Jana delgada!
No.l prenatz lo fals jurat,
que pec es mal enseynat
Jana delgada.
No.l prenatz lo mal marit
que pec es ez adormit,
Jana delgada.
Que pec es mal enseynat,
no sia per vos amat,
Jana delgada.
Que pec es ez adormit
no jaga ab vos el lit
Jana delgada.
No sia per vos amat,
mes val cel c'avetz privat
Jana delgada
No jaga ab vos el lit
mes vos y valra l'amich
Jana delgada.
No el prengueu el fals marit,
Jana delicada.
No el prengueu el perjur,
que és un neci ignorant,
Jana delicada.
No el prengueu el mal marit,
que és neci i adormit,
Jana delicada.
Que és neci i adormit,
que no jegui amb vós al llit,
Jana delicada.
No sigui per vós amat,
més val aquell que teniu secret,
Jana delicada.
Que no jegui amb vós al llit,
més us hi valdrà l'amic,
Jana delicada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)