Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antologia de la poesia catalana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antologia de la poesia catalana. Mostrar tots els missatges

Examen de la 2a avaluació:QUÈ S'HA DE SABER


LITERATURA    U1   La poesia

pàgines: 70-71-72
75-76-77-78-79
  • Subjectivitat versus objectivitat
  • Denotació/Connotació
  • Definició de Figures literàries/retòriques
  • Poesia: definició
  • Recompte sil·làbic del vers (fenòmens de contacte vocàlic...)
  • Rima (definició). Tipus. Versos blancs, lliures. Masculins, femenins. Art major/menor
  • Ritme (definició)
  • Estrofes (definició)

ANÀLISI SINTÀCTICA DE L'ORACIÓ SIMPLE


COMENTARI DE POESIES.

  •  La balada de la garsa i l'esmerla de J. R. de Corella
  • La vaca cega de J. Maragall
  • Bèlgica de J. Carner
  • Aigamarina de J. Sagarra
  • Súnion de C. Riba
  • La ciutat llunyana de M. Torres
  • És quan dormo que hi veig clar de J.V. Foix
  • Assaig de càntic en el temple de S. Espriu
  • Cambra de la tardor de G. Ferrater

Antologia de poesia catalana: per comentar en l'exposició

Antologia de poesia catalana POEMES EN VERMELL per comentar

1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
2. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”.
3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”.
4. Ausiàs March: Poema LXXXI (“Així com cell qui es veu prop de la mort...”).
5. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”).
6. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”.
7. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”.
8. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
9. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”.
10. “A la vora de la mar” (cançó popular).
11. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”.
12. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909).
13. Jacint Verdaguer: “Els dos campanars”, de Canigó (1885).
14. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
15. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907.
16. Joan Maragall: “La vaca cega”, de Poesies (1895).
17. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
18. Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909).
19. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957).
20. Josep Carner: “Bèlgica”, de Llunyania (1952), edició de Poesia (1957).
21. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926).
22. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920).
23. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921).
24. Joan Salvat-Papasseit: “Com sé que es besa”, d’El poema de la rosa als llavis (1923).
25. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923).
26. Josep Maria de Sagarra: “Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles (1936).
27. Carles Riba: “Que jo no sigui més com un ocell tot sol...”, d’Estances (llibre segon) (1930).
28. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, ’Elegies de Bierville (1943).
29. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920).
30. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
31. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938).
32. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947).
33. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971).
34. J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947).
35. J.V. Foix: “És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les claus... (1953).
36. Salvador Espriu: “Cançó del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (1954).
37. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954).
38. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
39. Pere Quart: “Vacances pagades”, de Vacances pagades (1961).
40. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979).
41. Gabriel Ferrater: “Floral”, de Da nuces pueris (1960).
42. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
43. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975).
44. Joan Brossa: “Eco”, de Rua de llibres (1980).
45. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
46. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
47. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).


Antologia de la poesia catalana: alguns comentaris


Edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/poesia/index.htm: Vora la mar, El pi de Formentor, La vaca cega, La balenguera, Cançoneta incerta, Vinyes verdes,Assaig de càntic, La ciutat llunyana, Corrandes de l'exili, Elionor


Textos de l'Antologia de la poesia catalana: comentaris

A la vora de la mar “
Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
Text:
Text i activitats:
Text i comentari:
http://bojosperlalite.blogspot.com/2011/05/poema-xiv-vora-la-mar.html

Àudios: Desolació, La Balanguera, Lo pi de Formentor, La dama d'Aragó


videocreacions-literaries-desolacio
musicaDePoetes

edu365.cat-El pi de Formentor

La_Balanguera_i_Lo_pi-de_Formentor_comentats_per_alumnes

La Balanguera

Els grecs foren plenament conscients que la vida penja d’un fil. Així ho exemplificaren amb la figura mitològica de les Moires. Es tractava de tres germanes filadores, sovint d’aspecte tenebrós, que teixien el destí dels humans. Cloto desfeia el fil de la vida; Làquesi el recollia en un rodet; i Àtropos (“la inevitable”) el tallava amb unes tisores. L’ordre era executat per un geni alat anomenat Tànatos (“mort”, d’on tenim tanatori), que posteriorment seria identificat amb el sinistre personatge de la dalla.

A Roma, les Moires foren rebatejades com a Parques amb una sèrie de variacions respecte a les gregues. El seus noms eren Nona, Decima i Morta, i cadascuna presidia, respectivament, el naixement, el matrimoni i la mort.

Aquesta última es convertiria en la Parca per antonomàsia que ja trobam en l’himne oficial de Mallorca, La Balanguera. El 1909, el seu autor, Joan Alcover, es va inspirar en una coneguda cançó popular illenca on apareix un personatge femení, el nom del qual podria venir del francès Boulangère (“fornera”). En la nova versió, la Balanguera es convertiria en una vella filadora revestida del caràcter mític de la seva homòloga clàssica. Alcover, però, que patí de prop moltes pèrdues familiars, s’allunyà de la idea de la mort de la Parca llatina. Optà per una d’optimista que teixeix el futur esperançador d’una pàtria.

Àudios: Josep M, de Sagarra

Àudios: poetes del s.XIX

Àudios: Màrius Torres, J.V. Foix

Àudios: Joan Vinyoli

corrandes-dexili-de-pere-quart

"Súnion" de Carles Riba