Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2014-15. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2014-15. Mostrar tots els missatges

Examen de la 2a avaluació:QUÈ S'HA DE SABER


LITERATURA    U1   La poesia

pàgines: 70-71-72
75-76-77-78-79
  • Subjectivitat versus objectivitat
  • Denotació/Connotació
  • Definició de Figures literàries/retòriques
  • Poesia: definició
  • Recompte sil·làbic del vers (fenòmens de contacte vocàlic...)
  • Rima (definició). Tipus. Versos blancs, lliures. Masculins, femenins. Art major/menor
  • Ritme (definició)
  • Estrofes (definició)

ANÀLISI SINTÀCTICA DE L'ORACIÓ SIMPLE


COMENTARI DE POESIES.

  •  La balada de la garsa i l'esmerla de J. R. de Corella
  • La vaca cega de J. Maragall
  • Bèlgica de J. Carner
  • Aigamarina de J. Sagarra
  • Súnion de C. Riba
  • La ciutat llunyana de M. Torres
  • És quan dormo que hi veig clar de J.V. Foix
  • Assaig de càntic en el temple de S. Espriu
  • Cambra de la tardor de G. Ferrater

8 de març- Maria Mercè Marçal

Què celebrem el 8 de març, Dia Internacional de les Dones?

Aquest dia es reivindica la lluita de les treballadores per a millorar les condicions laborals i socials de les dones.
La història més estesa sobre la commemoració del 8 de març fa referència als fets que van succeir l'any 1908 en aquesta mateixa data, quan van morir calcinades 146 treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York en un incendi provocat per les bombes incendiàries que els van llançar davant la seva negativa a abandonar el tancament que elles mateixes protagonitzaven com a protesta pels baixos salaris i les indignes condicions de treball que patien.
També es reconeix com a antecedent les manifestacions protagonitzades per obreres tèxtils a partir de novembre de 1908, també a Nova York, per denunciar igualment uns salaris i unes condicions de treball inacceptables, raó per la qual van ser tractades brutalment per la policia i arrestades, van patir fam, moltes van ser acomiadades, però van aconseguir les peticions reclamades. El 8 de març de 1909 es va convocar una nova manifestació exigint millores de condicions per a les dones emigrades, l'abolició de l'explotació infantil i el dret de les dones a votar.
La Conferència Internacional de Dones Socialistes reunida a Copenhaguen (Dinamarca) en 1910, va proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, una jornada de reivindicació i defensa dels drets de les dones, també denominada en ocasions com a Dia Internacional de la Dona o simplement Dia de les Dones.

VUIT DE MARÇ

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà
l’arbre de l’alliberament.


Marçal, Maria Merçè. “Vuit de març” . Bruixa de dol. Barcelona: Edicions del Mall, 1979.









Antologia de poesia catalana: per comentar en l'exposició

Antologia de poesia catalana POEMES EN VERMELL per comentar

1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
2. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”.
3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”.
4. Ausiàs March: Poema LXXXI (“Així com cell qui es veu prop de la mort...”).
5. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”).
6. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”.
7. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”.
8. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
9. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”.
10. “A la vora de la mar” (cançó popular).
11. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”.
12. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909).
13. Jacint Verdaguer: “Els dos campanars”, de Canigó (1885).
14. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
15. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907.
16. Joan Maragall: “La vaca cega”, de Poesies (1895).
17. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
18. Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909).
19. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957).
20. Josep Carner: “Bèlgica”, de Llunyania (1952), edició de Poesia (1957).
21. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926).
22. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920).
23. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921).
24. Joan Salvat-Papasseit: “Com sé que es besa”, d’El poema de la rosa als llavis (1923).
25. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923).
26. Josep Maria de Sagarra: “Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles (1936).
27. Carles Riba: “Que jo no sigui més com un ocell tot sol...”, d’Estances (llibre segon) (1930).
28. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, ’Elegies de Bierville (1943).
29. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920).
30. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
31. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938).
32. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947).
33. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971).
34. J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947).
35. J.V. Foix: “És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les claus... (1953).
36. Salvador Espriu: “Cançó del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (1954).
37. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954).
38. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
39. Pere Quart: “Vacances pagades”, de Vacances pagades (1961).
40. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979).
41. Gabriel Ferrater: “Floral”, de Da nuces pueris (1960).
42. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
43. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975).
44. Joan Brossa: “Eco”, de Rua de llibres (1980).
45. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
46. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
47. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).


Exercicis (vocals, consonants, fonètica) (DOC)

Exercicis (vocals, consonants, fonètica)

EXERCICIC DE FONÈTICA
  1. Escriu a sota els sons vocàlics de les paraules de les següents frases segons el dialecte central:
a) No sap què vol ni què fer ni on anar.  b) Hi ha gent que va pel món com si fossin els amos.

e) Qui dia passa, any empeny.  d) No pots dir blat, que no sigui al sac, i ben lligat.

  1. Classifica aquestes paraules segons que continguin el so [s] [z]  a la lletra o grup
de lletres:   
llaç nosa disfressa, nansa, tros, atzavara, glaçar, espessa, gosa, vernís, cervesa, suar, dansa, dolç.
[s]                           

[z]

  1. Com a l’exercici anterior, classifica les paraules següents segons que continguin
els sons [3] [d3]:
[3]
[d3]
Joan metge platges, monja, gira-sol, sutge, platja, jirafa, enginy, fetge, viatjar, ángel,
angina.

  1. Transcriu entre claudàtors el so que, per fonètica sintàctica, adquireixen aquestes
terminacions
maig fred,                                          maig molt fred;
desig intens,                                      desig molt intens;
coix d’una cama;                               escabetx picant;
safareig del poble;                             despatx obert.

5.  Transcriu entre claudàtors el so que, per fonètica sintàctica, adquireixen les consonants     s/ç, tx/ig, ix, f   seguides de vocal a fi de mot.
a)       Té dos amics. Tu compres anís. Un fals amic.  La pots arreglar.  Secs i sans.

b)      El despatx obert. Un cartutx enorme.  L'escabetx exquisit. Un desig increïble.


Assaig absurd. Fa rebuig a tot. És un boig amable. M'agrada el roig ataronjat.

Faig una queixa.Veig un xiquet.

c)       Volia peix i carn. El peix estava amarg. Fa un dibuix alegre. Té el calaix obert.

L'home coix i manc. Està fluix i disgustat. El mateix home. Creix alegrement. Pareix un àngel.

d) El golf està contaminat.El baf amaga la imatge.

(vocal tònica + (vocal àtona a/e) + vocal tònica)
Mitja hora. La mateixa hora. Ací el tens. Catorze anys.

Quinze anys. Setze anys.  És bona hora.


Tinc cinquanta olles. Així es diu.

exercicis de fonètica sintàctica (vocals i consonants)

Exercici de fonètica sintàctica de consonants

TEORIA i Exercicis de FONÈTICA (Documents)

Correspondència fonema-so-grafia (DOC) IMPORTANT

Taules de sons - Central

consonants

Lloc d'articulació
Mode d'articulació
bilabial
labiodental
dental
alveolar
postalveolar
palatal
velar
oclusiu
africat
fricatiu
nasal
vibrant
bategant
lateral
aproximant

http://www.ub.edu/sonscatala/

FENÒMENS de FONÈTICA SINTÀCTICA