Taules de sons - Central
consonants
| Lloc d'articulació | |||||||
| Mode d'articulació |
bilabial
|
labiodental
|
dental
|
alveolar
|
postalveolar
|
palatal
|
velar
|
oclusiu
| |||||||
africat
| |||||||
fricatiu
| |||||||
nasal
| |||||||
vibrant
| |||||||
bategant
| |||||||
lateral
| |||||||
aproximant
| |||||||
http://www.ub.edu/sonscatala/
FENÒMENS de FONÈTICA SINTÀCTICA
- VOCALS EN CONTACTE: ELISIÓ I SINALEFA
Quan
entren en contacte la vocal final d'un mot amb la vocal inicial d'un
altre, es produeix:
1.
Una elisió,
si les dues
vocals són iguals
o si una de
les dues és una a
o
una e
àtones:
"No t'acostis de puntetes, que el silenci em fa estremir" (pronunciat que'l silenci'm fa'stremir)
2. Una sinalefa, és a dir, un diftong, si les dues vocals estan en condició de formar-lo:
"i el poder no ho pot modificar" (pronunciat iel-po-der-nou-pot-mo-di-fi-car)
Tant si hi ha elisió com si hi ha sinalefa, ens estalviem una síl·laba. Així, per exemple, el vers que el silenci em fa estremir té set síl·labes: que (e)l-si-len-ci (e)m-fa (e)s-tre-mir.
"No t'acostis de puntetes, que el silenci em fa estremir" (pronunciat que'l silenci'm fa'stremir)
2. Una sinalefa, és a dir, un diftong, si les dues vocals estan en condició de formar-lo:
"i el poder no ho pot modificar" (pronunciat iel-po-der-nou-pot-mo-di-fi-car)
Tant si hi ha elisió com si hi ha sinalefa, ens estalviem una síl·laba. Així, per exemple, el vers que el silenci em fa estremir té set síl·labes: que (e)l-si-len-ci (e)m-fa (e)s-tre-mir.
Elisió, sinalefa (DOC). Teoria i exercicis
- En la majoria de parlars la –r final de mot no es pronuncia: sence(r), menjado(r), camina(r)
- EMMUDIMENT DE CONSONANTS FINALS
- En la majoria de parlars la –r final de mot no es pronuncia: sence(r), menjado(r), camina(r)
- FONÈTICA SINTÀCTICA: consonants oclusives, fricatives i africades:
ENSORDIMENT
a)
Les consonants
oclusives (
b
d g )
en posició final de mot es pronuncien sordes
[p,
t,
k]
quan
es troben davant pausa, davant vocal o davant consonant sorda:
club
[p] / actitud [t] / mag [k]
àrab escrit [p] / fred horrorós [t] / diàleg innocent [k] / sud-oest [t]
dissabte [p] / tub curt [p] / àcid sulfúric [t] / nàufrag famós [k]
SONORITZACIÓ
En
canvi, les
consonants oclusives ( p t c )
es pronuncien sonores
[b d g ]
davant
una consonant sonora:
cap
baix (pron.
cab
baix),
club
d’amics,
fet
de fang (pron.
fed
de fang),
fred
d’hivern,
cuc
de terra (pron.
cug
de terra),
diàleg
de sords.
ENSORDIMENT
b)
Les consonants fricatives (f
s x ix)
i
les africades ( ts
ig
tx
) en
posició final de mot es pronuncien sordes [f
s
ƒ
tƒ
] [ts
tƒ
] quan es troben davant
pausa o davant
consonant
sorda:
golf,
gos,
creix,
pots,
vaig,
despatx;
golf
tancat,
gos
petit,
creix
poc,
no
pots fer això,
vaig
per feina,
despatx
tancat.
SONORITZACIÓ
En
canvi, es
pronuncien sonores
[ v
z ʒ
dz dʒ
] davant una vocal o una consonant
sonora:
golf
estret (pron.
golv
estret),
golf
de Roses (pron.
golv
de Roses),
gos
afamat (pron.
goz
afamat),
gos
de raça (pron.
Goz
de raça),
creix
a
poc a poc (pron.
crej
a poc a poc),
creix
de pressa (pron.
crej
de pressa),
no
pots anar-hi (pron.
no
podz anar-hi),
no
pots deixar-ho
(pron.
No
podz deixar-ho),
vaig
a casa (pron.
vadj
a casa),
vaig
de pressa (pron.
vadj
de pressa),
despatx
obert (pron.
despadj
obert),
despatx
buit (pron.
despadj
buit).
- GEMINACIÓ
- En la major part dels parlars orientals es pronuncia geminada (doble) la consonant oclusiva dels grups bl i gl en mots com: poble, doblar, arreglar, segle
- També es pronuncien com una geminació els grups tl i tll: batle, atlàntic (es pronuncien bal·le, al·làntic), ratlla, espatlla (es pronuncien rall·lla, espall·lla) - IODITZACIÓ
- A les Balears i a part del dialecte central, en determinades paraules, el dígraf ll es pronuncia [i] o no es pronuncia: vull, mirall, cella, paller, setrill, filla
Aquest fenomen s'anomena iodització. Convé evitar-la en els registres formals.
- La resta de ll s'han de pronunciar sempre [ ] i no [i]: capell, lloro, callar, llàgrima, pinzell, ballador, canyella, millor, Mallorca, Ripoll
No són recomanables:
L’omissió de la -b de amb ni de la –t final de certs mots en contacte amb vocal inicial de mot
(amb ell, quant és, sant Andreu, cent homes, vint hores).
FONÈTICA-QUADRE VOCALS CONSONANTS
