Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1a avaluació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1a avaluació. Mostrar tots els missatges
Exercicis (vocals, consonants, fonètica) (DOC)
Exercicis (vocals, consonants, fonètica)
exercicis de fonètica sintàctica (vocals i consonants)
Exercici de fonètica sintàctica de consonants
EXERCICIC DE FONÈTICA
- Escriu a
sota els sons vocàlics de les paraules de les següents frases segons el
dialecte central:
a) No sap què vol ni què fer
ni on anar. b) Hi ha gent que va pel món
com si fossin els amos.
e) Qui dia passa, any empeny. d) No pots dir blat, que no sigui al sac, i
ben lligat.
- Classifica
aquestes paraules segons que continguin el so [s] [z] a la lletra o grup
de lletres:
llaç nosa disfressa, nansa,
tros, atzavara, glaçar, espessa, gosa, vernís, cervesa, suar, dansa, dolç.
[s]
[z]
- Com a
l’exercici anterior, classifica les paraules següents segons que
continguin
els sons [3]
[d3]:
[3]
[d3]
Joan metge platges, monja,
gira-sol, sutge, platja, jirafa, enginy, fetge, viatjar, ángel,
angina.
- Transcriu
entre claudàtors el so que, per fonètica sintàctica, adquireixen aquestes
terminacions
maig fred, maig
molt fred;
desig intens, desig molt
intens;
coix d’una cama; escabetx picant;
safareig del poble; despatx obert.
5. Transcriu
entre claudàtors el so que, per fonètica sintàctica, adquireixen les
consonants s/ç, tx/ig, ix, f seguides de vocal a fi de mot.
a) Té dos amics.
Tu compres anís. Un fals amic.
La pots arreglar. Secs i sans.
b) El despatx obert. Un cartutx enorme. L'escabetx
exquisit. Un desig increïble.
Assaig absurd. Fa rebuig a tot. És un boig amable. M'agrada el roig ataronjat.
Faig una queixa.Veig un
xiquet.
c) Volia peix i
carn. El peix estava amarg. Fa un dibuix alegre.
Té el calaix obert.
L'home coix i manc. Està fluix i disgustat.
El mateix home. Creix alegrement. Pareix un àngel.
d) El golf està contaminat.El baf amaga
la imatge.
(vocal tònica + (vocal àtona
a/e) + vocal tònica)
Mitja hora. La mateixa hora.
Ací el tens. Catorze anys.
Quinze anys. Setze anys.
És bona hora.
Tinc cinquanta olles.
Així es diu.
exercicis de fonètica sintàctica (vocals i consonants)
Exercici de fonètica sintàctica de consonants
TEORIA i Exercicis de FONÈTICA (Documents)
Correspondència fonema-so-grafia (DOC) IMPORTANT
http://www.ub.edu/sonscatala/
FENÒMENS de FONÈTICA SINTÀCTICA
Taules de sons - Central
consonants
| Lloc d'articulació | |||||||
| Mode d'articulació |
bilabial
|
labiodental
|
dental
|
alveolar
|
postalveolar
|
palatal
|
velar
|
oclusiu
| |||||||
africat
| |||||||
fricatiu
| |||||||
nasal
| |||||||
vibrant
| |||||||
bategant
| |||||||
lateral
| |||||||
aproximant
| |||||||
http://www.ub.edu/sonscatala/
FENÒMENS de FONÈTICA SINTÀCTICA
Les faltes ortogràfiques més habituals
Les faltes ortogràfiques més habituals
'Eradicar' o 'erradicar'?: les faltes ortogràfiques més
habituals
La conselleria d'Ensenyament presenta avui un document per combatre els errors dels alumnes a l'hora d'escriure. En repassem alguns dels més comuns
MARIA RODRÍGUEZ MARINÉ / MARC TORO Barcelona | Actualitzada el 04/11/2014 12:57 Diari ARA
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, presenta aquest dimarts el document 'Orientacions pràctiques per a la millora de l'ortografia', on es proposen diverses estratègies perquè els alumnes millorin l'ortografia, amb diversos exemples i activitats pràctiques, tant en català com en castellà. A l'ARA repassem algunes de les faltes ortogràfiques que, tant joves com grans, podem cometre més sovint en català:
COM MILLORAR L'ESCRIPTURA
FORMA
1) En tot tipus d’escrit lliurat al
professor han de constar-hi, de manera clara i visible, les dades
completes de l’alumne: nom, cognom, curs i grup. Aquestes dades
haurien d’aparèixer a la part superior dreta del primer foli i
separades del començament de l’escrit per un espai en blanc.
La matèria de Bretanya. Del llibre de cavalleries a la novel·la cavalleresca.
Del
llibre de cavalleries a la novel·la cavalleresca
La novel·la és un gènere idealitzat per tal com s’oposa a la realitat, i aquesta és una de les claus que ens permet entendre el seu èxit com a tal. La novel·la es forjà, a l’Edat Mitjana, a partir del roman. El protagonista, a diferència de l’heroi èpic que estava lligat a un destí col·lectiu (Roland, Mio Cid) és molt més independent. El viatge, l’aventura i l’amor seran els seus ingredients principals.
La novel·la és un gènere idealitzat per tal com s’oposa a la realitat, i aquesta és una de les claus que ens permet entendre el seu èxit com a tal. La novel·la es forjà, a l’Edat Mitjana, a partir del roman. El protagonista, a diferència de l’heroi èpic que estava lligat a un destí col·lectiu (Roland, Mio Cid) és molt més independent. El viatge, l’aventura i l’amor seran els seus ingredients principals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)