Català de 1r de BATXILLERAT de l'Ins. Montgrí: Poesia medieval en català

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia medieval en català. Mostrar tots els missatges

Comentari d'una poesia trobadoresca

Quan veig l'alosa: comentari fet

ACTIVITATS:

Relació entre la dama i el trobador.
Parts del poema que ens mostren indicis de l’adulteri.
Creus que tenen la mateixa edat els dos amants? I la seva classe social, és la mateixa?
Creus que aquest concepte d’amor és el mateix que el nostre? Quines diferències i semblances hi trobes?
Estableix el paral·lelisme entre aquests personatges i l’estructura social de l’edat mitjana.

Cançons del trobador Guillem de Berguedà

Poesies del s.XX que recorden A. March

Com un puny
Raimon (1973)

Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se'm torna el lloc d'un gris inútil ball.
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m'aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:

"Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment".

Entenc molt bé, desgraciada sort,
l'última arrel d'aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort

jo sent en mi, corprès, profundament.
Al llit tan gran d'italiana mida
passe les nits sentint la teua absència,
no dorm qui vol ni és d'oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.
Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se'n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.
Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
que compte el temps que lentament s'esmuny.
Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.

Com un puny Raimon

Mètrica-de-"Com-un-puny"-de-Raimon

Falconeria de Narcís Comadira

Ara sóc un falcó i sobre la mà m'aferro del meu senyor.

Respiro l'aire net del matí i l'olor del vellut i les martes,
la suor dels cavalls, el fenc penjat, els vapors que pugen de la terra.

Herbes i flors menudes, tapís gemat que veuré des de dalt, quan en cercles, magnificent,
observi els meus dominis, la prada, els arbrissons,el rierol, la llebre esmunyedissa.

I els cavalls, els gossos i el senyor, amb els seus cavallers i el falconer major,
patges i servidors, tots iguals de petits, repartits sobre el prat...

Ara el senyor m'ha dit: vull una llebre grossa, flairosa de llentiscle (el meu senyor és poeta), mentre m'acaronava el plomatge amb el dit.

Jo em sento emperador, enfilat a la mà del senyor, amb la meva caputxa de cuir plena de cintes.

Hi ha moviment, xivarri, renills i piafar,i els mossos de canilla que deslliguen i aquissen els gossos.

Ja s'acosta el moment, el senyor m'amanyaga, vol una llebre grossa, flairosa de llentiscle (jo també sóc poeta).

El cor em bat amb força.

I ara, en aquests moments, jo sóc l'amo i senyor del món i de la gent.

Tots a dins del meu cercle, pendents de mi, esperant com em perdo i retorno,
com el vol es va cenyint, calcula, veu la llebre temorenca.

Els ulls són com sagetes, les urpes s'aguditzen i un vertigen dolcíssim m'aclapara.

Cel i terra són u, arbres i núvols, l'herba i la pell esquerpa de la llebre.

No veig res, una força se m'endú cap avall, cap al pou del no-res, i baixo com un llamp.

¿Per quina voluntat em regeixo?
¿Quina és la força obscura que se m'endú, quins fils mouen les meves ales, quin foc pot escalfar tant la sang del meu cos?
Ara, a les urpes, ja tinc la llebre morta, olorosa de terra i de llentiscle.

Tot s'ha acabat, ja s'ha ensorrat l'imperi.

El falconer major em deixarà esquinçar un tros de fetge càlid...

Riurà el senyor amb els seus amics; després,
i amb el meu caputxot tot ple de cintes, em sentiré ridícul.

Allò que fa oblidar-se, dura sempre tan poc!

Falconeria de Narcís Comadira (DOC)

Falconeria de Narcís Comadira (PDF)

Comentari de la sisena estrofa del Cant de Ramon

Ramon LLULL- Comentari de la sisena estrofa del Cant de Ramon

Són creat e ésser m'és dat

a servir Déu que fos honrat,

e són caüt en mant pecat

e en ira de Déu fui pausat.

Jesús me venc crucificat,

volc que Déus fos per mi amat.

L'estrofa sisena és una de les més interessants del poema, perquè si el Cant de Ramon explica: a) la conversió de Llull, b) les conseqüències que aquesta tindrà -decisió de dedicar la seva vida a la religió i a convertir infidels i tornar al bon camí els cristians desviats-, i c) els desenganys obtinguts en aquesta santa missió; en aquests sis versos, Llull afirma la validesa d'una ciència a la qual dedicà la seva vida, esdevenint així estrofa i ciència, punts culminants del poema i de la seva activitat, respectivament.

Més informació »

Català de 1r de BATXILLERAT de l'Ins. Montgrí

Pàgines

La poesia dels trobadors

Webs de Literatura Medieval: TROBADORS

Comentari d'una poesia trobadoresca

Cançons del trobador Guillem de Berguedà

Activitats (docs.) dels trobadors

Poesia del segle d'or (XV): Turmeda, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella

Ausiàs March: vídeos i àudios

Ausiàs March: poesies

Poesies del s.XX que recorden A. March

Comentari de la sisena estrofa del Cant de Ramon

Cercar en aquest blog

Repassa

Fes-te el teu curs de llengua