Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua. Mostrar tots els missatges

Exercicis (vocals, consonants, fonètica) (DOC)

Exercicis (vocals, consonants, fonètica)

EXERCICIC DE FONÈTICA
  1. Escriu a sota els sons vocàlics de les paraules de les següents frases segons el dialecte central:
a) No sap què vol ni què fer ni on anar.  b) Hi ha gent que va pel món com si fossin els amos.

e) Qui dia passa, any empeny.  d) No pots dir blat, que no sigui al sac, i ben lligat.

  1. Classifica aquestes paraules segons que continguin el so [s] [z]  a la lletra o grup
de lletres:   
llaç nosa disfressa, nansa, tros, atzavara, glaçar, espessa, gosa, vernís, cervesa, suar, dansa, dolç.
[s]                           

[z]

  1. Com a l’exercici anterior, classifica les paraules següents segons que continguin
els sons [3] [d3]:
[3]
[d3]
Joan metge platges, monja, gira-sol, sutge, platja, jirafa, enginy, fetge, viatjar, ángel,
angina.

  1. Transcriu entre claudàtors el so que, per fonètica sintàctica, adquireixen aquestes
terminacions
maig fred,                                          maig molt fred;
desig intens,                                      desig molt intens;
coix d’una cama;                               escabetx picant;
safareig del poble;                             despatx obert.

5.  Transcriu entre claudàtors el so que, per fonètica sintàctica, adquireixen les consonants     s/ç, tx/ig, ix, f   seguides de vocal a fi de mot.
a)       Té dos amics. Tu compres anís. Un fals amic.  La pots arreglar.  Secs i sans.

b)      El despatx obert. Un cartutx enorme.  L'escabetx exquisit. Un desig increïble.


Assaig absurd. Fa rebuig a tot. És un boig amable. M'agrada el roig ataronjat.

Faig una queixa.Veig un xiquet.

c)       Volia peix i carn. El peix estava amarg. Fa un dibuix alegre. Té el calaix obert.

L'home coix i manc. Està fluix i disgustat. El mateix home. Creix alegrement. Pareix un àngel.

d) El golf està contaminat.El baf amaga la imatge.

(vocal tònica + (vocal àtona a/e) + vocal tònica)
Mitja hora. La mateixa hora. Ací el tens. Catorze anys.

Quinze anys. Setze anys.  És bona hora.


Tinc cinquanta olles. Així es diu.

exercicis de fonètica sintàctica (vocals i consonants)

Exercici de fonètica sintàctica de consonants

TEORIA i Exercicis de FONÈTICA (Documents)

Correspondència fonema-so-grafia (DOC) IMPORTANT

Taules de sons - Central

consonants

Lloc d'articulació
Mode d'articulació
bilabial
labiodental
dental
alveolar
postalveolar
palatal
velar
oclusiu
africat
fricatiu
nasal
vibrant
bategant
lateral
aproximant

http://www.ub.edu/sonscatala/

FENÒMENS de FONÈTICA SINTÀCTICA


Categories lèxiques i sintagmes



Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’una paraula que és el nucli, és a dir, l’element imprescindible. Segons la categoria gramatical que fa de nucli del sintagma, tenim tipus de sintagmes diferents:

SINTAGMA NOMINAL (SN)el seu nucli és un substantiu o un pronom.

La guineu corria molt
Menjaré uns plàtans
Ell és el meu cosí
Nosaltres vam córrer una marató

Els Pronoms Febles (teoria)


PRONOMS PERSONALS

Tònics o ……………

Designen les persones gramaticals (1a, 2a , 3a) i es caracteritzen perquè podem pronunciar-se sense dur el verb al costat

                                           Singular                                                     Plural
1ª persona                           jo, mi                                                  nosaltres, nós
2ª persona                           tu                                                        vosaltres, vós
3ª persona                          ell, ella, vostè                                     ells, elles, vostès

reflexiu si si

Àtons o ………………

Aquests pronoms són monosí·labs àtons que van sempre davant o darrere del verb que porta l’accent. Quan adjuntem un pronom feble a un verb, cal que tinguem en compte aquestes regles de col.locació:
  1. Amb verbs en infinitiu, gerundi o imperatiu, col·loquem el pronom darrere del verb:
El que has de fer és menjar-ho; va acabar la festa ballant-los tots; estudia-la , va ordenar.

  1. Amb perífrasis verbals (haver de ……, deure........, començar a ....., etc.) i el Passat (vaig estudiar, vas estudiar ……), posem el pronom feble a ………....…... o a ….....…………….
Exemples:
  1. Amb la resta de formes verbals hem de posar els pronoms febles a …………………..
DAVANT EL VERB
Formes reforçades: quan el verb comença en consonant
Em       et        es       el           la           en       hi          ho                          Et pentines molt sovint
Ens      us                  els         les

Formes elidides: quan el verb comença en vocal
M’            t’        s’        l’         l’         n’                                M’agrada pentinar la nina

DARRERE EL VERB

Formes plenes: quan el verb acaba en consonant o u
-Me         -te       -se      -lo        -la       -ne     -hi       -ho              Emporteu-vos la roba
-nos -vos -los -les

Formes reduïdes: quan el verb acaba en vocal (menys en u)
M           ‘t          ‘s         ‘l       ‘n                                        No vol veure’t fins a l’estiu
ns          us                   ‘ls 


EL DECÀLEG DEL BON ÚS DELS PRONOMS FEBLES: ELEMENTAL!!!


  1. Si escrivim/diem un PRONOM FEBLE, significa que aquest ha substituït quelcom i que, per tant, té una funció sintàctica a l'oració. (ALERTA: ELS VERBS PRONOMINALS on el Pronom no té funció sintàctica, els verbs de percepció -sentir-hi, veure-hi..., i els de passiva reflexa, i el verb Haver-hi, juguen en una lliga diferent).
  2. Els PRONOMS FEBLES van tots a davant del verb o tots a darrere (no és possible que uns vagin a davant i altres al darrere)
  3. Quan hi ha un grup de PRONOMS FEBLES:
  • No pot haver-hi més d'UN apòstrof
  • L'apòstrof s'escriu sempre el més a la dreta possible (hi ha una excepció: l'en: l'en treuen (treuen el llibre del calaix).
  • A davant del verb NO hi ha guionets: els pronoms van separats o amb UN apòstrof.
  • A darrere del verb, se separen d'aquest i entre ells amb guionets i/o amb UN apòstrof. AIXÍ SABEM QUE EL VERB S'HA ACABAT I COMENCEN ELS PRONOMS.
4. Sempre que hi ha un APÒSTROF significa que hem elidit (eliminat) una vocal.

5. Sempre ens mengem una vocal del PRONOM, no pas del verb; el verb és intocable (EXCEPCIÓ: formes d'Imperatiu: digue'm la veritat / hauria de ser digues-me la veritat)

6. No podem apostrofar les formes HI, HO, LI, US: ens quedaríem sense pronom!!

7. A l'hora de fer la substitució pronominal, fes-ho amb lògica:
  • una cosa / un pronom
  • un pronom / una cosa ... No pot ser que substitueixis 3 eleemnts per dos pronoms o viceversa...!
  • la lògica significa que la sintaxi t'ha d'ajudar

8. La pronominalització en català no és RARA:
  • Si no entens el funcionament dels pronoms EN I HI, en francès també els usen (en, y)
  • Si et sembla que els pronoms de 3a pers. de CI són ESTRANYS (els. 'ls, -los: valen per al masculí i femení..., en castellà funcionen igual (le, los).

9. Els pronoms hi són per fer-nos més fàcil la llengua: eviten repeticions, retrobem paraules de frases anteriors o ens n'avancen futures (sí, a vegades substitueixen mots que encara no s'han dit!).



10. Si la frase té molts pronoms, massa, i no entens què estàs llegint, és que estàs fent un examen de català!!! XD, XD, XD.

Els Determinants

Els determinants possessius, demostratius, indefinits, numerals i quantitatius es poden utilitzar com a pronoms en cas que s'elideixi el nom al qual especifiquen.
Observa-ho en els exemples següents. Els mots en vermell fan la funció de pronom.


M'agrada aquest rellotge, però em compraré aquell.
El vostre projecte està subvencionat; el nostre, en canvi, no rep cap ajut.
Quantes cartes heu redactat avui? Moltes.


Abreviatures, sigles, símbols

Abreviatura, Símbols, Sigles, Xifres i Noms Comercials

L'abreviatura
L'abreviatura és la representació d'una paraula per una o algunes de les seues lletres.
Una forma senzilla d'escriure les abreviatures dels ordinals és acompanyar la xifra de l'última lletra de la paraula, sense punt:
1a ( primera )
3r ( tercer )
4t ( quart )
7a ( setena )
6è ( sisè )
2n ( segon )

Resolució de dubtes mitjançant el mètode de la commutació / intercanvi

 Dos mots es poden intercanviar en una frase si són equivalents sintàcticament

 Sabent que puc intercanviar qualsevol forma del verb haver per una altra del mateix verb
(per exemple: hi ha / hi havia, hi hauria, hi hagi, hi hagué ...)

Completa les frases amb: a / ha
El lampista ........ vingut  ........... casa ..... portar la factura.

Amb : sabia / s’havia
El noi no ..... fer els exercicis i, per això, ..... de quedar a l’aula.

Amb: és / es
............ veu que ...... Nadal per la música

Amb: té / t’he
-Joan, .......... de donar el llibre
-........ i gràcies

La puntuació és important

Els signes de puntuació donen sentit a un text, poden canviar el sentit d’una frase o d’un text, desfer ambigüitats i emfasitzar uns elements de la frase, principalment.

No és el mateix:
A)        

Jo dormo

sota el llit

 i damunt la teulada









B)
                                                 Jo dormo.

             Sota, el llit

             i damunt, la teulada








L'art de la puntuació

La llarga marxa de l’Homo puntuatus


Benaurat el lector de la nostra època: tot està fet per facilitar-li la tasca i desconeix la seva felicitat! Signes de puntuació, accents, blancs entre mots, majúscules, caràcters en cursiva i en negreta, sagnats, paràgrafs i capítols: hi ha tants suports a la llegibilitat de l’escrit!
En els temps heroics, res de tot això: el text es presentava en bloc, d’una sola peça, sense cap preparació, sense espai entre els mots. Calia enfrontar-se a la matèria textual en brut. Tots els ajuts a la lectura que ens semblaven naturals són el resultat d’una lenta elaboració tentinejant, i no es van imposar fins al final d’un llarg procés que només es va estabilitzar  el segle XVIII.