Els signes de puntuació
donen sentit a un text, poden canviar el sentit d’una frase o d’un text, desfer
ambigüitats i emfasitzar uns elements de la frase, principalment.
No és el mateix:
A)
Jo dormo
sota el llit
i damunt la teulada
Jo dormo.
Sota, el llit
Aquest fragment d’un conte de Novell (1975), constata la importància de delimitar el sentit de les paraules: el canvi de posició
d’alguns signes de puntuació modifica el significat del text.
Rates de
femer, bigotis molls,
llimacs bavosos, llangardaix salat,
a la taula de N’Huguet Trencacolls
no hi trobareu una altra menja millor.
En abundància us omplirà el plat.
N’Hug refum !, és un porc, no és un senyor.
Aquests són els versos
que un cavaller busca-raons, anomenat Bernat del Vernet, va fer aprendre de
memòria al seu joglar perquè els anés a cantar a un veí seu, N’Huguet Trencacolls,
un baró molt rabiós i molt forçut. El joglar, que no volia morir tan jove, va anar
cavil·lant la manera de poder salvar la pell i, alhora, d’obeir el seu amo.
Davant el baró, cantà, això sí, amb la veu diuen que una mica escanyada:
Rates de femer, de bigotis molls,
llimacs bavosos, llangardaix salat,
a la taula de N’Huguet Trencacolls
no hi trobareu. Altra menja millor
en abundància us omplirà el plat.
N’Hug, refum! És un porc? No, és un senyor.
El baró quedà molt
sorprès i satisfet amb la cançó que el seu veí li dedicava. I el cavaller no
pogué renyar el seu joglar, perquè, tal com aquest jurava una i altra vegada, havia
repetit la cançó paraula per paraula. I era veritat, el que no va repetir varen
ser les pauses d’entonació; cantar-lo amb un altre sentit li va salvar la pell.
Valgui aquesta cançó com a mostra que un text pot canviar de sentit segons la
manera com estigui puntuat.
Joan
Amades
recull aquesta poesia, mostra de com donem a un text
diferents versions segon la puntuació que hi apliquem:
recull aquesta poesia, mostra de com donem a un text
diferents versions segon la puntuació que hi apliquem:
1.
Un galant visitava tres germanes, boniques i per casar, que a la fi
li van demanar amb quina es voldria maridar, i ell les contestà amb
la següent poesia
Tres
dames de gran valor
totes
tres m’han demanat
que
els contesti aviat
quina
fa patir el meu cor
contestar
és cosa d’honor
dic
que estimo la Mercè
no
la Maria que té
del
món la més gran bellesa
no
aspira al meu cor la Teresa
que
no poques gràcies té.
La
Mercè la llegeix així:
Tres
dames de gran valor
totes
tres m’han demanat
que
els contesti aviat
quina
fa patir el meu cor
contestar
és cosa d’honor
dic
que estimo la Mercè;
no
la Maria, que té
del
món la més gran bellesa;
no
aspira al meu cor la Teresa;
que
no poques gràcies té.
La
Maria la llegeix així:
Tres
dames de gran valor
totes
tres m’han demanat
que
els contesti aviat
quina
fa patir el meu cor
contestar
és cosa d’honor
dic
que estimo la Mercè?
No;
la Maria, que té
del
món la més gran bellesa;
no
aspira al meu cor la Teresa,
que
no poques gràcies té.
La
Teresa la llegeix així:
Tres
dames de gran valor
totes
tres m’han demanat
que
els contesti aviat
quina
fa patir el meu cor
contestar
és cosa d’honor
dic
que estimo la Mercè?
No.
La Maria, que té
del
món la més gran bellesa?
No;
aspira al meu cor la Teresa,
que
no poques gràcies té.
El
galant la llegeix així:
Tres
dames de gran valor
totes
tres m’han demanat
que
els contesti aviat
quina
fa patir el meu cor
contestar
és cosa d’honor
dic
que estimo la Mercè?
No.
La Maria, que té
del
món la més gran bellesa?
No.
Aspira al meu cor la Teresa?
Que
no; poques gràcies té.
