- Trobar el verb.
- Mirar si és singular o plural/ i en quina persona (1a, 2a, 3a)
- Si és en 1a o 2a, el subjecte és JO/NOSALTRES o TU/VOSALTRES
- Si és en tercera persona, buscar alguna/es paraula/es que hi concordin en nombre.
SINTAXI: identifica el verb i el subjecte
Per ANALITZAR SINTÀCTICAMENT cal seguir els següents passos:
Etiquetes de comentaris:
2a avaluació,
Llengua,
Sintaxi
Sintaxi i poesia
Serenada
d'hivern, de Josep Carner de La paraula en el vent, 1914
Clou
les parpelles en ton llit
i que la son hi sia;
mentre en l'angoixa de l'oblit
canto per tu, l'aimia;
que fins la mort de mon delit
acabi en melodia.
i que la son hi sia;
mentre en l'angoixa de l'oblit
canto per tu, l'aimia;
que fins la mort de mon delit
acabi en melodia.
Oh
si ton llit meravellat
que ton bell cos havia
fos, a punt d'alba, turmentat
com jo, de gelosia,
i, com un núvol encantat,
no et deixés veure el dia!
que ton bell cos havia
fos, a punt d'alba, turmentat
com jo, de gelosia,
i, com un núvol encantat,
no et deixés veure el dia!
Car,
filla fosca del matí,
arreu on facis via,
veuràs penar, veuràs llanguir
i no hi daràs metgia;
ets feta a plaure i a fugir,
que ésser fidel mustia.
arreu on facis via,
veuràs penar, veuràs llanguir
i no hi daràs metgia;
ets feta a plaure i a fugir,
que ésser fidel mustia.
Si
el pobre cor sense recers
que ta finestra espia,
si el pobre cor occir pogués
amb una melodia!
Si l'amor meva emmetzinés,
encara t'amaria.
que ta finestra espia,
si el pobre cor occir pogués
amb una melodia!
Si l'amor meva emmetzinés,
encara t'amaria.
Qui
t'ha cantat el villancet,
no és un llaüt, aimia;
no és el poruc violinet
ni la viola pia;
és una mica de vent fred
i de malenconia.
no és un llaüt, aimia;
no és el poruc violinet
ni la viola pia;
és una mica de vent fred
i de malenconia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)