Els Pronoms Febles (teoria)
Tònics
o ……………
Designen
les persones gramaticals (1a, 2a , 3a) i es caracteritzen perquè
podem pronunciar-se sense dur el verb al costat
Singular Plural
1ª
persona jo, mi nosaltres, nós
2ª
persona tu vosaltres,
vós
3ª
persona ell, ella, vostè ells, elles, vostès
reflexiu
si
si
Àtons
o ………………
Aquests
pronoms són monosí·labs àtons que van sempre davant o darrere del verb que porta l’accent. Quan adjuntem un pronom feble a un
verb, cal que tinguem en compte aquestes regles de col.locació:
- Amb verbs en infinitiu, gerundi o imperatiu, col·loquem el pronom darrere del verb:
El
que has de fer és menjar-ho;
va
acabar la festa ballant-los
tots;
estudia-la
, va ordenar.
- Amb perífrasis verbals (haver de ……, deure........, començar a ....., etc.) i el Passat (vaig estudiar, vas estudiar ……), posem el pronom feble a ………....…... o a ….....…………….
Exemples:
- Amb la resta de formes verbals hem de posar els pronoms febles a …………………..
DAVANT EL
VERB
Formes
reforçades:
quan el verb comença en consonant
Em et es el la en hi ho Et
pentines molt sovint
Ens us els les
Formes
elidides:
quan el verb comença en vocal
M’ t’ s’ l’ l’ n’ M’agrada
pentinar la nina
DARRERE EL VERB
Formes
plenes:
quan el verb acaba en consonant o u
-Me -te -se -lo -la -ne -hi -ho Emporteu-vos
la roba
-nos
-vos -los -les
Formes
reduïdes:
quan el verb acaba en vocal (menys en u)
‘M ‘t ‘s ‘l ‘n No
vol veure’t fins a l’estiu
‘ns us ‘ls
EL DECÀLEG DEL BON ÚS DELS PRONOMS FEBLES: ELEMENTAL!!!
- Si escrivim/diem un PRONOM FEBLE, significa que aquest ha substituït quelcom i que, per tant, té una funció sintàctica a l'oració. (ALERTA: ELS VERBS PRONOMINALS on el Pronom no té funció sintàctica, els verbs de percepció -sentir-hi, veure-hi..., i els de passiva reflexa, i el verb Haver-hi, juguen en una lliga diferent).
- Els PRONOMS FEBLES van tots a davant del verb o tots a darrere (no és possible que uns vagin a davant i altres al darrere)
- Quan hi ha un grup de PRONOMS FEBLES:
- No pot haver-hi més d'UN apòstrof
- L'apòstrof s'escriu sempre el més a la dreta possible (hi ha una excepció: l'en: l'en treuen (treuen el llibre del calaix).
- A davant del verb NO hi ha guionets: els pronoms van separats o amb UN apòstrof.
- A darrere del verb, se separen d'aquest i entre ells amb guionets i/o amb UN apòstrof. AIXÍ SABEM QUE EL VERB S'HA ACABAT I COMENCEN ELS PRONOMS.
4. Sempre que hi ha un APÒSTROF
significa que hem elidit (eliminat) una vocal.
5. Sempre ens mengem una vocal del
PRONOM, no pas del verb; el verb és intocable (EXCEPCIÓ: formes
d'Imperatiu: digue'm la veritat /
hauria de ser digues-me
la veritat)
6.
No
podem apostrofar les formes HI, HO, LI, US: ens quedaríem sense
pronom!!
7.
A l'hora de fer la substitució pronominal, fes-ho amb lògica:
- una cosa / un pronom
- un pronom / una cosa ... No pot ser que substitueixis 3 eleemnts per dos pronoms o viceversa...!
- la lògica significa que la sintaxi t'ha d'ajudar
8.
La pronominalització en català no és RARA:
- Si no entens el funcionament dels pronoms EN I HI, en francès també els usen (en, y)
- Si et sembla que els pronoms de 3a pers. de CI són ESTRANYS (els. 'ls, -los: valen per al masculí i femení..., en castellà funcionen igual (le, los).
9.
Els pronoms hi són per fer-nos més fàcil la llengua: eviten
repeticions, retrobem paraules de frases anteriors o ens n'avancen
futures (sí, a vegades substitueixen mots que encara no s'han dit!).
10.
Si la frase té molts pronoms, massa, i no entens què estàs
llegint, és que estàs fent un examen de català!!! XD, XD, XD.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)