Poesia del segle d'or (XV): Turmeda, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella

Anselm Turmeda: Elogi dels diners, comentada


Cançons (goear)

Roger Mas recita-Jordi-de-Sant-Jordi


Jordi de Sant Jordi: Desert d'amics, comentada

Jordi de Sant Jordi: Desert d'amics, cantada per Raimon


Jordi-de-Sant-Jordi-el-poeta-que-estimava-sense-amor/


ESTRAMPS de Jordi de Sant Jordi

Sota el front duc la vostra bella imatge,

i per això el meu cor nit i dia s’exalta;

que de tant mirar la molt bella figura

de la vostra cara me n’ha quedat l’empremta,

i ni la mort no podrà esborrar-la;

quan no sigui al món, ja del tot fora,

els que em duran el cos al sepulcre

a la cara em veuran la vostra marca.

Com un nen que és davant d’un quadre

i contempla la pintura i les imatges

amb un cor tan net que d’allà no el mouen,

(de tant com li agrada l’or que l’envolta);

així em sento jo davant l’amorós cercle

del vostre cos, que de béns esclata,

i mentre el veig més que a Déu l’admiro,

tanta és l’alegria que l’amor em penetra.

Així em té, em lliga i m’empresona

l’amor ardent, com si fos dins d’un cofre

tancat amb clau, i tot el meu cos a dintre,

perquè no pugui anar a cap desventura;

així de gran és l’amor que us tinc, continu,

el meu cor ni dubta ni mai no se separa,

bella, de vós, que hi és ferm com una torre

i només a vós us estima, blanca coloma.

Bella com cap altra, presència noble,

bell cos fet per Déu, més bell que els altres;

viu i graciós, brilla més que la pedra fina,

bell, amorós, més intens que una estrella;

per això, quan us veig entre les altres

les guanyeu, com fa el carboncle

que supera les virtuts de les altres joies:

les guanyeu com fa l’astor amb el falconet.

L’amor que us tinc el cos sencer m’estella,

que més de cor mai no ha estimat cap home;

és un amor tan fort que el cor m’estripa

i mai no ha estat igual ni en cos ni ànima:

em sento més perdut que no pas Aristòtil

amb l’amor que em crema i els cinc sentits desferma;

com el bon monjo que és sempre a la cel·la

el meu cos i vós sou com carn i ungla.

Oh cos graciós, net de frau i de delicte,

tingueu pietat de mi, bella dama,

i no deixeu que, per estimar-vos, mori,

més del que ningú pugui dir us estimo;

per això us suplico, vós que sou el bell arbre

de tots els bons fruits on el valor s’hi arrecera,

deixeu-me quedar a la vostra cambra

perquè sóc vostre i ho seré mentre visqui.

Robí meu preciós, sí, porteu la corona

per sobre de totes les altres que són al registre

del món; cada dia neixen al vostre cos i reviuen

més bondats i més virtuts que les de Pentesilea.

Estramps (versió original)

Àudios:

Joan Rois de Corella: Balada de la garsa i l'esmerla


Balada-de-la-garsa-i-l'esmerla-Raimon


Documents:

Mètrica-la-balada-de-la-garsa-i-la-merla-de-Rois-de-Corella/


Rois de Corella-per_Joan_Fuster


Turmeda