Si
en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no
comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és
sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no,
com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font
regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més
fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories
abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't
besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben
alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa
en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava
enyor
besa de nou, que la vida és comptada...
Mester d'amor recitat per Palau i Fabre
