Les Homilies
d’Organyà són
del final del segle XII o principi del XIII.
Però hi ha uns vuit o nou textos coneguts escrits en català que són
més antics. El
més vell que és coneix és un jurament de Radulf Oriol a Ramon
IV del Pallars Jussà,
escrit entre el 1028 i el 1047
en un lloc indeterminat entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de
Noguera (Ribagorça), dos pobles separats per uns dos quilòmetres.
- Per què, si està més que confirmat que aquests són els documents més antics en la nostra llengua, la majoria de la societat segueix creient que ho són les Homilies d’Organyà?
Rabella
assegura que aquests documents “fa molts anys que els coneixem” i
que “el
que passa és que no han tingut la difusió necessària”.
I és més, assegura que n’hi ha força més, de la mateixa època,
“documents del món feudal, similars, breus” i afegeix que “se
n’han conservat molts però també se n’han perdut molts”.
Explica el cas del Liber
judicorum,
conservat dins les tapes d’un llibre: “Feien servir
pergamins per folrar altres documents”.
La
major popularitat de les Homilies
d’Organyà Rabella
l’atribueix a “una qüestió de sort de com s’han difós les
coses”. També explica que és
un text important perquè és una traducció al català d’unes
homilies occitanes i, per tant, “és
una de les primeres traduccions entre llengües romàniques”.
Sigui
com sigui, per més èmfasi del cas, el cap de l’oficina
d’Onomàstica relata que la mateixa persona que va localitzar les
homilies, Joaquim Miret Sans entre el 1904 i el 1908, va trobar
“documents tan importants o més però en canvi, aquells no van
tenir tanta difusió”.
Com
és el document?
Joan
Anton Rabella explica que el document en català més antic que es
coneix “físicament és un pergamí petit”
que és un jurament d’una persona, que parla sobre relacions
feudals i fidelitats sobre castells; “aquella societat estava molt
reglamentada des del punt de vista legal i es basava molt en
documentació”.
I es podrien trobar documents més antics que aquest jurament, escrits en català? Rabella no ho descarta. Però, en tot cas, ens contextualitza la història dels orígens de la nostra llengua:
“El
català, com totes les llengües romàniques, està formada,
segurament, cap al final del segle VII començament del segle VIII.
Però no és fins ben bé el segle IX i el segle XII que, de mica en
mica, va apareixent a la documentació. I llavors segurament, per un
ús menys acurat del llatí i per un coneixement no tan bo als
centres culturals i religiosos, combinat amb la força del
feudalisme, que fa servir un seguit de mots nous, cada vegada es va
filtrant més en la documentació fins que, a
partir del segle XI, ja trobem que la llengua romànica hi comença a
aparèixer d’una forma clara fins als primers documents on el
català ja és majoritari.”
Assegura que, fa uns anys, els científics es disputaven quina era la
llengua romànica més antiga. “Ara, des del punt de vista
científic, és un debat que ja no toca i ningú hi pensa”. I
Rabella conclou que, “segur
que les llengües romàniques es formen, si fa o no fa, al mateix
moment i
després, és la sort de la conservació de la documentació”.
Homilies d'Organyà: exercici
